sábado, 7 de diciembre de 2013

El noi magnífic de la cadira





Quan vaig despertar-me estàvem envoltats de Brunetes pirinenques. Ell va obrir la porta, va baixar el dispositiu lateral del cotxe i va sortir escopetejat cap als prats verds plens de vaques. De tan en tan feia un saltironet i incorporava el seu cos llarg de la cadira, els centímetres justos per desentumir els malucs i procedir la seva marxa sobre un terra que distava molt de ser asfaltat. Jo també vaig sortir fora. Tenia ressaca, recordava només vagament la nit que acabava de morir:la nostra trobada,les cerveses servides en gots de plàstic i la música de la Shakira alternada amb himnes antisistema. La vall on érem s’estenia fins on arribava la vista i estava presidida per una capella romànica. Vaig acostar-m’hi i vaig entrar sense pensar-m’ho gaire, em vaig asseure davant l’altar. Feia olor de tancat i de cera antiga, de fred i de solitud. 

Llavors la porta de l’esglesiola va obrir-se i va entrar ell amb una vedelleta bruna damunt les cames. Es va apropar  rodant fins l’altar. Va estrènyer l’animalet entre els seus bíceps voluptuosos i enfortits pel tenis -que practicava cada dia des que havia tingut l’accident cinc anys enrere- i va escanyar-lo amb un cop sec d’avantbraç. Els ulls de la bruneta sortien d’òrbita, un fil de sang regava la pedra coberta d’inscripcions mortuòries en llatí; la vedelleta ja era història. Rajos de llum matinal es filtraven pel finestral elevat. Les mateixes extremitats que havien mort un mamífer considerable en qüestió de segons ara enlairaven  la presa sense esforç, i la pols solar il·luminava el pèl castany i la llengua inerta de la bruneta pirinenca.

Vam callar i vaig entendre que ell havia conduït hores i hores sense descans per demostrar-me que caminant o sobre rodes ell era capaç de posar-me un bistec a taula, que havia preferit agafar el cotxe sota els efectes de l’alcohol i a altes hores de la matinada abans de quedar-se de braços plegats veient com jo el rebutjava, una de tantes. Sabia que allò era una ofrena del mascle a la femella, un sacrifici ancestral

No hay comentarios:

Publicar un comentario