Amants, que no amats

Berta del Departament de llengües asiàtiques.

Surt el sol a la terminal B de l'aeroport del Prat. La claror es filtra pels vidres de les finestres i il·lumina la silueta d'una noia que inspira i expira mentre fa oscil·lar el seu cos endavant i enrere amb les mans ara elevades ara adherides a les rajoles impecables. La personatge en qüestió va vestida amb un xal de seda verd i porta un pedra vermella  entre cella i cella. Un so acompassat i monòton emana dels seus llavis entreoberts i alguns passatgers se la miren amb recel des dels bancs i les cadires del bar. Tot d'una la noia s'incorpora, arracona les seves bosses i s'asseu amb una llibreta oberta damunt les cames. 

Diari de meditacions

Dijous 23 de gener de 2014.

Tot és possible en un aeroport. Hi bull la vida com a les autopistes, però l'excitació del qui s'hi passeja és major perquè a la pantalla hi ha escrit Islamabad, Malta, Cagliari. Aquest viatge en solitari ha de servir per  la meva depuració personal. És clar que també podria tornar a anar a Munich. Fa una estona estava fent el pipí d'última hora i he sentit que anunciaven  un vol imminent cap a Munich i que apressaven algun turista espanyol en retard. Per uns instants he tingut la sensació d'entrar a un cinema a veure un drama del Fass Binder i canviar d'idea quan ja és massa tard i els primers plans de Cars ja s'estan projectant[1]. Estar en un aeroport et fa adonar que el món és gran i que pots fugir de les teves fantasies pringoses sempre que vulguis i a un preu assequible. Per això me'n vaig a l'Índia i n'escric un testimoni, a més sé que les generacions de ioggis futures m'ho agrairan.

Carles del Departament de germàniques--> Aquest personatge es veu postrat a la cadira 23 de la sala on es projecta Cars en comptes de seure a la cadira x de la sala del costat perquè Déu el va premiar amb una criatura quan encara era massa jove per saber el que això significava.

Carles del departament de germàniques: No m'acostumo als dibuixos animats. Die bitteren Tränen der Petra von Kant,  Faustrecht der Freiheit, aquestes eren  les pel·lícules que vèiem amb l'Anna. Devora les crispetes ell sol i no me'n dóna ni una. Li pago l'escola i li passo una pensió a sa mare perquè me'l mantingui i el malparidet no m'ofereix ni una crispeta.

Els clatells de l'home i del nen estan a una mateixa alçada i els seus caps projecten una petita ombra a la pantalla de colors. Se sent el soroll de les crispetes masegades per queixals minúsculs i ocasionalment el xarrup d'una canya en un gotet de plàstic que conté coca cola i aigua a parts iguals. A la pantalla, un cotxe antropomòrfic amb cara i ulls es precipita damunt dels espectadors equipats amb ulleres tridimensionals.

Carles del departament de germàniques: Cars. Bah, qui cony vol pagar per veure Cars al cine sinó és un pare desconsolat? Però no, l'Anna és història. Hi ha aquesta noia del departament de llengües asiàtiques. És mona, però és tant estrambòtica! Segur que mai no ha sentit a parlar del Fassbinder, a més. I no sé si estaria interessada  en procrear el seu únic fill dins la sala de la Filmoteca un diumenge al vespre. Clar que l'Anna d'ara tampoc faria això. El Quico, imagina't que ens veu el Quico, porta'l a la guarderia llegeix-te "Ser Padres", no intentis tornar-hi que despertarem el nen i ens hem de llevar d'hora. El Quico ho és tot per ella. Abans llegia John Berryman i obria quintos de cervesa amb les dents. Em despertava amb els seus cabells entre les cames. Ara m'ha substituït per un nen de cinc anys. Segur que dormen junts i que per culpa d'això aquest nen no sabrà dormir sol en la seva puta vida, serà un adult irritant i irritable. Segur que el malparidet s'abraça al seu cos calent quan té por, com feia son pare.

Berta del Departament de llengües asiàtiques: No, no m'estima i no passa res, està bé, és un intercanvi de Karma. És JUST. Podria agafar l'avió cap a Munich, però seria un error, el món és gran i tot passa i jo sóc independent i me'n sortiré. He fet mal i ara me'n fan, està bé, forma part del cicle. Sé que ell era tímid i no s'atrevia a dir-me que tornés a Barcelona i marxés del seu costat i mentrestant jo he volgut creure que ell dissimulava una passió per mi secreta però imparable però no hi ha dubte que no m'estima i que l'error ha estat meu perquè hauria d'haver entès que no  havia d'insistir-li ja fa temps. No hi faria res, jo,  a Munich. Total per veure'l i recordar-li que el recordo i fer brometes amb ell en la línia de sempre, res.  Berta, ets perfectament conscient que no ... Què és el desig? Qui vol anteposar el desig a la serenitat eterna?  me'n vaig a l'Índia i algun dia d'aquests li faré saber que me n'he anat a la Índia tota sola perquè en realitat sóc forta i tinc moltes inner resources i no em fa falta cap noi li diré amb veu clara i senzilla per telèfon de tranquis i quan pengi tindrà ganes de tornar al meu costat. Però jo no hi tornaré trucaré al Carles del departament de germàniques (almenys podria fer-me l'amor en alemany, el grassonet de germàniques) i.. Clar que a Goa o a Kerala  m'hi esperen molts nois excitants, potser algun mestre espiritual que m'iniciarà al veritable sexe tàntric. Qui sap.

MUNICH

el Karma se subvertirà quan entri a pruficiar-me al Ganges

MUNICH DESPULLAT AMB AQUELLA OLOR QUE FA ELL QUE HO EMPASTIFA TOT I QUE M'OFEGA GUSTOSAMENT COM L'ORGASME MÉS GRAN QUE PUGUI TENIR AMB EL CARLES DEL DEPARTAMENT DE GERMÀNIQUES (QUINA PANXA QUE FA, EL CARLES DEL DEPARTAMENT DE GERMÀNIQUES) O AMB QUALSEVOL TIO DE GOA O DE KERALA.

Aquesta personatge recolza la part superior del crani a la finestra de l'avió mentre plora per segon cop i s'imagina que la vastedat de l'oceà Atlàntic que l'ha de conduir de Barcelona a Londres i de Londres a Kerala són els Alps suïssos i la gelor teutona.

Berta del Departament de llengües asiàtiques: Lluny, lluny, sinó tinc amor jo me'n vull anar lluny i tot me la suda, que nooo Berta t'enamoraràs i serà màgic de nou, ja veuràs, però de fet no, tot és qüestió de descentralitzar aquest sentiment que és amor però que en realitat és i no és i en definitiva cal evitar focalitzar-lo. ELS SEUS CALÇOTETS INTIMISSIMI BLANCS  FEIEN OLOR DE GLÒRIA I ELS HI HAGUÉS TRET AMB LA BOCA. El diari, he d'escriure al diari.

Diari de meditacions

Sento que la salutació al sol d'avui ha estat especialment fructífera. Crec que les meves energies comencen a sintonitzar amb l'ambient.

Després d'escriure aquestes ratlles la personatge Berta se les rellegeix i somriu, fent gala d'una alegria i serenitat incontenibles.

Carles del departament de germàniques: Sembla que gaudeix de la pel·lícula. Algú o altre s'ho passi bé. SI NO HAGUÉS NASCUT SI NO HAGUÉS NASCUT ARA L'ANNA OBRIRIA QUINTOS AMB LA BOCA MENTRE MIREM PELIS DEL FASSBINDER. Mecagun l'Anna i l'aurèola de mare santa. Va deixar la feina per dedicar-se plenament a fer de  mare i a estar amb un xuclador de mugrons compulsiu. Almenys a ella li va xuclar els mugrons i ells dos s'entenen, què cony pinto en aquesta història i a qui vull enganyar portant el nen al cine si per mi aquesta criatura és un perfecte desconegut, hòstia.

S'obren els llums de la sala de cinema. El nen i el pare surten i van a menjar un bratswurt, el nen està content. Mentrestant, el boeing 747-436 aterra a l'aeroport de Londres i la Berta del Departament de Llengües asiàtiques es compra un entrepà de falafel i un plateret d'amanida cèsar.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que dos adults que no s'acabaran de trobar mai fantasiegen amb les coses que els haguessin passat si haguessin obert una altra porta/ agafat un altre avió/ qui sap què.

---

[1] Aquesta personatge no ho escriurà al seu Diari de meditacions però quan ha sentit que s'anunciava el vol a Munich i que en realitat no podia intercanviar la seva targeta d'embarcament amb ningú ha plorat asseguda a la tassa del vàter mentre se subjectava la cara amb les mans.