CEGUERA

La Natalia els deia a les seves companyes de Depiline que no suportava la infidelitat. Qualsevol infidelitat que el Dídac pugués cometre seria la fi de la seva relació i vida en parella, seria la fi de les nits de dissabte que la Natalia passava sola recolzada al balcó esperant només a mitges que ell tornés al cap de moltes hores quan la claror del sol s'estavellava contra el vidre del balcó. Aquell cop que l'havia pegada ho va fer perquè se l'estimava massa i no podia sofrir compartir-la amb l'Aaron, ella hagués fet el mateix, n'estava orgullosa (l'únic que la preocupava era que ell fes cara d'angúnia quan li remenava la vagina). Confiava en el Dídac fins i tot quan estava sola al balcó davant l'espectacle de la vida nocturna i els vapors de l'alcohol i les freginades i el soroll dels teatres independents i dels comerços d'hindús i de filipins i de paquis.

Portaven sis anys vivint junts. Compartien una habitació-cuina-menjador que donava al balcó. Durant el dia el Dídac descarregava caixes mentre la Natalia s'estava rere un taulell del Depiline. S'havia traslladat a viure amb ell perquè ell deia que se sentia sol si no la tenia al costat i a més no volia ni pensar que ella tingués una habitació per si mateixa i pogués convidar tios a passar la nit amb ella. Les nits que passaven junts al pis del Raval menjaven pollastre a l'ast amb la porta del balcó oberta, els colpia un cel rogenc i sempre passava aire. Es ficaven al llit, s'endormiscaven i els despertaven plors de criatures que no eren seves. Durant les nits que dormien junts de vegades ella l'abraçava i de vegades no. Quan tenia festa i no havia de carregar caixes el Dídac sortia amb els colegues i arribava al cap de moltes hores amb els ulls fora d'òrbita i regust d'speed. Quan la Natalia tenia festa s'aixecava per anar a córrer i de tan en tan sortia a fer un volt amb una amiga seva, compraven herba i se la fumaven al parc de les Tres Xemeneies envoltades d'hindús descalços i de musulmans que les volien convèncer de l'única religió veritable (en aquest cas, la musulmana). L'Aaron li passava l'herba a l'amiga de la Natalia. Feia temps la Natalia havia estat amb l'Aaron durant un mesos, però en tenia un record difús i quan hi pensava mai no sabia si aquella havia estat una època trista o alegre. És clar que feia temps que la Natalia estava amb el Dídac i tampoc no sabia dir si aquella estava sent una època trista o alegre. La Natalia i la seva amiga trobaven l'Aaron assegut a un dels bancs del parc de les Xemeneies i la Natalia i ell es feien dos petons cordials i es preguntaven l'un a l'altre que com estaven sense esperar cap resposta.

La Natalia estava enamorada del Dídac. I el Dídac també estava enamorat d'ella, perquè el primer cop que ella li va explicar que s'havia trobat a l'Aaron i li havia comprat herba ell es va enfadar molt i es va trencar la cama. Eren sota la llum d'un fanal i ell va colpejar la mateixa superfície metàlica amb la cama tantes vegades que al final l'os va cedir. Mentre s'estava a l'hospital el Dídac li retreia a la Natalia que el fet que ell s'hagués trencat la cama era culpa d'ELLA, però la Natalia sabia que l'únic que preocupava al Dídac i l'incitava a contestar-li d'aquella manera antipàtica era que tots els seus colegues de la festa i lspeed i la farlopa -farlopa poca- havien preferit quedar-se a casa abans que anar-lo a veure a l'hospital. El Dídac retreia a la Natalia que els seus amics (presidiaris vagament orgullosos, tontus del bote, criminalets insolents de segona) no l'estimaven el més mínim. Aaron. La segona vegada que li va explicar que havia tornat a comprar-li herba a l'Aaron el Dídac la va arraconar contra el tros de paret del balcó de casa i la va sacsejar una estona. Després va fer-la entrar, va córrer les cortines i va pegar-li a la cara fins deixar-li morada. La Natalia estava feta un cromo i va passar-se dies amb ulleres fosques i molt de maquillatge marca Depiline. Li havia pegat per gelosia i perquè el seu amor era desaforat i es tornava incontrolable -encara que ella sospités que quan follaven a ell li feia angúnia remenar la seva vagina i que quan ho feia (remenar-la) passava uns quants minuts més del compte acaronant-se el tou dels dits humits amb un cert fàstic. És evident que aquestes consideracions sobre la hipòtètica angúnia d'ell a l'hora de remenar-li la vagina s'articulaven al cap de la Natalia d'una manera molt complexa i reprimida que es traduïa en una sensació similar a la d'estar-se recolzada al balcó mirant el cel rogenc del Raval fumant Ducados i sentint plors de criatures que no eren seves.

_______________________________________________________________

AMIGA FUMADORA D'HERBA DE LA NATALIA: Els vas veure junts?

NARRADORA EXTERNA 1: Me'l vaig trobar a l'Hospitalet quan s'estava fent de dia. Estava amb la Laura. Feia hores que prenien speed i quan van sortir de la festa es respirava l'ambient d'un diumenge qualsevol. Quan els vaig veure havien saltat a les vies i perseguien un gos que devorava un cotxe de joguina. Era un model de cotxe esplèndid, verd i lluent. Tots dos estaven entusiasmats. El gos destrossava la joguina amb els ullals i el Dídac recollia les restes de metall que l'animal escampava. Recollien trossos de metall sota el sol. El rumrum de trens llunyans feia retronar les vies i ells van estar lluitant pel cotxe de joguina fins que el gos va marxar i es van quedar sols amb la claror i el rumrum. Van agafar el metro amb coragre de whisky i amargor speedística i ella se'l va endur a casa. Al metro ell va mirar que tots els seus colegues hi fossin per comprovar-ho; jo també hi era. La Laura em va dir que quan van arribar a casa no se li va aixecar.

AMIGA FUMADORA D'HERBA DE LA NATALIA: Li he de dir a ella.  

NARRADORA EXTERNA 1: OH, no li diguis a ella. Ni a ningú. No volia ficar-m'hi.

...

AMIGA FUMADORA D'HERBA DE LA NATALIA: He trucat al Dídac. Diu que li explicarà tot això de la Laura a la Natalia. Està francament penedit.

-Ah. Així ja no li hauràs de dir res a la Natalia.

-No. Crec que he fet bé.

-Sí, suposo que sí.

El Dídac no li va dir res a la Natalia. Al cap d'unes setmanes l'amiga de la Natalia se'n va assabentar i una de les tardes que es passejava amb la Natalia pel Parc de les Xemeneies va dir-li que el Dídac s'ho feia amb altres i negava la seva existència en públic. La Natalia va dir-li a la seva amiga que ja ho sabia. Que li havia mirat el mòbil algunes nits que ell s'havia d'aixecar més d'hora i s'adormia ràpid i que havia vist missatges d'amiguetes. Però la Natalia no es volia rendir i va seguir estimant al Dídac en part de debò i en part per fotre'l, perquè sabia que si ella el deixava i marxava del piset i parava de sortir al balcó a fumar Ducados el Dídac en el fons respiraria tranquil. Van seguir junts fins que ella es va quedar prenyada i ell li va pegar estant prenyada i ella va morir sent el que sempre havia estat, un gerro cec i ben depilat.