Una de tantes absurdes contradiccions contemporànies

Dos tios vegans asseguts en un sofà destartalat. Un dels dos té un gat a la falda i es dedica a acaronar-lo amorosament.

- I com van les coses a la casa? La convivència i tal.

-Bé. Weno, la Montse ha convertit el pis en un punt de trobada de cites cegues, però no és tan greu. L'únic que m'emprenya són els crits del nòvio quan ve.

- El Fran? Porta tios a casa i segueix amb el Fran?

- Sí, ara han "obert" la seva relació. I aquest sofà està obert a que s'hi asseguin tios diferents cada setmana.

- M.

Se sent el soroll d'unes claus i entra la Montse. El gat salta de la falda del propietari i s'abraona als pits de la Montse.

- Li encanten les dones. Sempre que en veu una se li tira a sobre i comença a refregar-s'hi. Em pregunto per què ha de fer el mateix amb totes. És un gat lliure, té diverses parelles sexuals al barri, sempre està fent el ronso als patis veïns. I arriba a casa i es fot a ensumar les vagines de les humanes.

- Com pots dir això, Albert? Ell és un gat. Jo una humana. Tenim dret a associar-nos i a divertir-nos i a relacionar-nos lliurement. - la Montse rasca les orelles del gat i es mira l'Albert encegada d'ira.

 Llavors l'altre tio que està assegut al sofà i que no és l'Albert diu:

- Cert. Negar aquestes sentències és especisme. Sense cap mena de dubte.

...

- Què en penseu de la zoofília?

Es queden tots tres asseguts al sofà, abatuts per tanta contradicció contemporània.