Onanisme 1. Les olives i la buguenvíl·lia

El problema de la literatura és que ens obliga a encarar-nos amb nosaltres mateixos, que acabem deformats pels personatges que admirem. El problema amb la literatura és el que tenim amb nosaltres mateixos. La lluita contra la rapidesa del temps i la histèria mnemotècnica, total per què, pensem, per acabar esbandits en una antologia de contistes minoritaris? Però com volem menjar-nos un món que no ens acabem? Hem picat una oliva i ja sentim el regust de les postres?

 Louise Colet lluita per un amor impossible amb el mestre Flaubert; tu, ingènua lectora, t’aboques a una passió banal creient que mereix ser esmentada en els annals de la història. És el que la mateixa literatura d’ara ens explica, el retrat de madames bovaries i don quijotes que es passegen per la línia blava i agafen l’autobús per anar a treballar cada matí. I el cinema. Ha fet molt mal, el cinema! 

Després ve la qüestió dels dobles i de que un és el seu propi enemic. Com en un laberint, clavem les nostres banyes a la paret i esperem destruir-la, sense adonar-nos que, en realitat, el millor que podríem fer amb la paret és deixar que hi cresqués una buguenvíl·lia. Que bonica que és, la paraula buguenvíl·lia; a més és tot un repte ortogràfic, i això sempre m’ha excitat una mica.