Estimat senyor Picasso

La mare m'ha dit que li escrigui, perquè des que sóc aquí que no paro de parlar-li de vostè. Jo no el conec, senyor, però sé que és un artista de primera perquè ha pintat un quadre d'un cavall molt maco que m'acompanya tots els dies i totes les nits. La veritat és que no entenc de què va el seu quadre ni el significat de les seves figures, però vull que sàpiga que mai no paro de mirar-lo i que he decidit que quan em curi seré artista com vostè. De moment ja he fet més de sis-cents ocells blaus de paper. Li agraden els ocells, senyor Picasso? Segur que li agraden molt, com a mi. I encara li agradarien més si pogués veure'ls passar des de la meva finestra, que és molt alta i té les muntanyes molt i molt a prop. De vegades sembla que puguis acaronar-los des del llit, perquè no els fan por els edificis alts i volen a tocar del vidre, com si vinguessin a dir-me hola. La majoria d'ocells que passen a visitar-me són grues. Hi ha grues, a Espanya? Les grues tenen una cua de plomes negres al darrere i unes potes molt primes i delicades, però com que no les fan servir gaire i són molt àgils mai no se'ls trenquen.

Per què no va dibuixar-hi cap ocell, al Gernika? La mare m'ha dit que el seu quadre es diu així, i també m'ha dit que no li sembla gens adequat per l'habitació d'una nena malalta. Però jo penso que s'equivoca. La bombeta i la cara del cavall em fan pensar en la meva caiguda. Estava jugant a bàsquet al parc dels cirers del costat de casa i em vaig desplomar sense saber perquè. Només recordo que la meva amiga Misako em va sacsejar, i que les flors del cirerer anaven caient per tot arreu, i em cobrien la cara i els cabells. I llavors em vaig aixecar i vaig venir aquí i ara la mare sempre diu que tot és culpa de l'explosió, però a mi això no em preocupa. Només sé que quan hagi fet mil ocells d'origami podré despedir-me del seu quadre i sortir a veure volar les grues. Després tornaré a jugar a bàsquet i viatjaré a Espanya per conèixe'l. És bonic Espanya, senyor Picasso? Estic convençuda que és un lloc esplèndid.

Sadako Sasaki,

Hiroshima 1954.

Nota de Misae Sasaki: Malauradament la meva filla va morir ahir, però he decidit enviar-li la carta igualment. Gràcies per haver-la acompanyat tot aquest temps.