Un d'aquells moments

No li diguis res, no sospiris. És un d’aquells moments i si li demostres que ets plenament conscient que és un d’aquells moments ho espatllaràs tot. Silenci d’ “un d’aquells moments” en què un noi i una noia en alt risc d’haver d’aparellar-se per edat i afinitat coincideixen en un lloc i una situació romàntica. Estan estirats sobre un nòrdic amb planetes de colors  dibuixats i s’abracen sense que hi hagi cap  justificació pre ni post coital. 

...

ELL: Pour moi c’est bien de parler français avec toi, j’y suis dejà habitué.

ELLA: Oui, tu vois, il faut pratiquer.

ELL: Ah, oui?  Bon, alors raconte-moi une histoire.

ELLA: Quoi? Pour quoi?

ELL: J’sais pas, j’suis ennuié. Tu dis que tu veux pratiquer, non?

ELLA:  Je t’ennuie?  (ELL: Mais noon) Bon, je sais. Je... je te parlerai de celle nuit que j’ai passé avec un Senegalais. C’était à Barcelone, le moi de Mai. On étaits assiss sur la plage...

ELL: Mmm. Je ne veux pas entendre aucune histoire sur un mec qui a le membre plus grand que moi.

(Riu. Se’l mira. Li mira) T’inquiète. T’es pas mal, toi, non plus. Je me souviens du Senegalais parce que je parlais aussi français, avec lui... Okei, on va le faire comme ça. Je te raconterai tout comme si c’était pas moi la fille de l’histoire, comme si c’était un film.

ELL: D’acord, pour quoi pas? c’est intéressant.

 Som a Nova Icària, més enllà de la platja de la Barceloneta, en direcció al Maresme. Les onades repiquen i fa una mica de brisa, es mouen els trossos de plàstic i s’enlairen grans de sorra. Hi ha un primer pla d’un noi negre molt alt que porta una camisa de quadres verds. Va afaitat i és elegant, té una cara...és típicament bell i viril alhora, no sabria com explicar-t’ho. I d’entrada ell parla i somriu a la càmera però tu no el sents, tu sents la música de Django Reinhardt i la veu en off d’una noia que recorda com ell li havia demanat el telèfon a una festa, ella li havia donat, per què no?, després ell li ha preguntat on vol quedar i li ha proposat que anessin a la platja. Ella s’ho passa de primera amb ell, perquè no se sent què s’expliquen però els veus als dos asseguts l’un al costat de l’altra i la cara d’ella està radiant. Tot està il·luminat pels fanals de la ciutat i les llums dels edificis del fons, com un espectre. Els dos parlen de moltes coses en aquesta escena. De les torres Mapfre, de l’islam, de l’origen d’alguns mots en wòlof i d’un reportatge que ell i uns amics han rodat fa poc. Es tracta d’un projecte audiovisual sobre les pateres i els cies, que són caus de rates on la gent entra però no en surt o en surt malparat i amb un bitllet de tornada a Ghana. El cas és que ella cada vegada se sent més còmoda, perquè el noi és intel·ligent, és educat, és guapo. Llavors ella menciona que d’aquí uns anys els blancs es trobaran desvalguts com s’han sentit i se senten ells, africans, asiàtics, sud-americans, perquè els rics seran els altres i voldran treure’s els europeus de sobre. “I a més tot plegat serà just”, li diu, i parla de justícia històrica per tants anys de colonialismes i aquestes coses. Ell està molt content de sentir-li dir això i se’l veu que se la mira amb bons ulls, uns ulls foscos i nítids alhora, preciosos. Sona la melodia de I’ll see you in my dreams del Django i es nota que ells dos acaben d’assentar les bases d’una comunicació més propera, que s’han complert els preàmbuls d'una reciprocitat no racista. Apareix un primeríssim pla de dues llaunes Estrella que uns dits blancs i uns de negres obren respectivament i segueix havent-hi musiqueta, però  ara ha canviat, ara és una trompeta que fa un solo. I veus la boca del noi en moviment i tu ressegueixes les línies dels seus llavis carnosos a través dels ulls d’ella, s’entén. I així ja saps que ella s’ha rendit a la seducció d’ell, i que encara que li digui que no pot tardar en tornar a casa a ella li agrada estar amb ell i voldrà tornar a repetir-ho. Ell l’estreny entre els seus braços amb alguna excusa ximple i comença a enlairar-la sobre les ones amb el brunzit monòton de la ciutat i de l’aigua de fons. Li diu que no pesa gens, els dos riuen i queda claríssim que és un “d’aquells moments”. Es fan un petó apassionat, de pel·lícula, mai millor dit.

Després hi ha un tall i ja no són a la platja,ara passegen de costat en la penombra dels carrers adormits de la Vila Olímpica. La càmera trontolla perquè l’escena està enregistrada des d’un mòbil i només pots intuir les seves siluetes que caminen cap a una zona verda i que s’estiren a la gespa. Aleshores la qualitat de la imatge desapareix del tot i només es pot veure la forma d’un arbust i se sent el xiuxiueig d’ells dos que parlen, es baixen les braguetes, tontegen entre els matolls. Ella li diu que ja fa tard, com en un murmuri, però els dos continuen fent-se petons i deixant lliscar els palmells de les mans contra el tors i el baix ventre de l’altre.  En aquest moment un cotxe de policia aparca davant seu i ells es fan els morts, però els sents que no poden parar de riure molt fluixet molt fluixet. Ella diu que no pot tardar en marxar, de veritat, que sinó l’endemà no es llevarà. La mà d’ell es mou per la cintura d’ella i li abaixa les mitges. Hi ha un primer pla d’ella amb el cul a l’aire vist des del cotxe de policia mentre s’encén el motor. Els polis se’n van però ella es posa frenètica, té pressa de debò. Llavors veus com la mà d’ell agafa els canells d’ella i mentre sona Killing in the name of els veus que rodolen per la gespa com uns desesperats i entens que tot allò ella ja no ho troba divertit. Ella diu que se n’ha d’anar, se’ls sent respirar amb dificultat, només algunes motos ocasionals interrompen els batecs dels seus cors. La cara d’ell ha canviat, la seva expressió és més febril <<Tu vas où maintenat, tu vas où? ¿Te da igual irte y dejarme bien cachondo, no? ¿Te parece bien, esto?>> Hi ha un primer pla de les extremitats d’ella que forceja i ell que la reté, i s’estan així una estona fins que ella aconsegueix desempallegar-se d’ell i incorporar-se per marxar amb la bici. Ell l’agafa per l’espatlla però ja és massa tard perquè ella ja està sobre rodes i fora de perill. Veus  l’esquena d’ella que avança ben dreta, els seus glutis es mouen per sobre l’alçada del seient. La veus com si fossis el negre, et fixes en el seu cul ben dret i el moviment amunt-avall, amunt-avall. Mala puta, mala puta, putacalientapollas.

Ella gira la cara i mira enrere per últim cop en direcció on hi ha el negre palpantat. Tu estàs contemplant l’escena de la fugida des de la perspectiva d’ell i el rostre d’ella apareix com una exhalació, els cabells en dansa i el terror als ulls. Es fixa la imatge i surten els crèdits. Sona I used to love her but I had to kill her  mentre l’escena s’enfosqueix i s’esvaeix, però ell continua, cada cop menys enèrgic: puta, puta calientapollas, puta.

...

ELLA:  Raf?

ELL : zZzZ Mmm..

ELLA : T’as aimé mon histoire?

ELL: Nique ta mère, j’ai rien compris. Tu l’as toute raconté en catalan. Réveille-toi, personne ne comprend le catalan, chérie.

ELLA:  Merde, c’est vrai, je m’en avais pas rendu compte, c’est.. c’est incroyable.

I estàvem allà en pilotes sobre del seu nòrdic amb planetes de colors dibuixats i em vaig emprenyar com una mona i vaig fer veure que m’havia adormit. Un altre d’aquells moments que s’escola per sota els llençols.