UrbanoTemprano. Marquesa i abandó

Continuació de "Maniquins decapaitats amb collarets de hawaiana", publicat el mes de juliol del 2014 en aquest mateix blog

2. Marquesa

artista: Saf

És alta i prima,la Marquesa. Sol prendre el cafè a les cinc i torna a la cantonada a quarts de sis sens falta, perquè sinó sempre hi ha qui li fot els clients. Aquesta tarda la xafogor esclafa els vianants i fa bullir l’asfalt. Entre Robadors i Sant Pau l’Ahmed dormita a la seva cadira de rodes mentre la Natasha fuma una cigarreta, absent. El sol destapa l’aroma dels orins i de la cervesa tèbia que s’ha vessat de llaunes diverses la nit anterior. La cova fosca de davant de la farmàcia on les senyoretes fan de les seves es manté entreoberta, però no sembla que hi hagi ningú disposat a copular. Natasha mou les anques al ritme d’una lànguida melodia de jazz que ningú no sent i que només ressona dins el seu cap de nina russa adolescent. La Marquesa està recolzada al seu costat però no es diuen res, perquè la conversa les distreu de la captura de transeünts. La somnolència s’apodera del barri que sempre ha estat asil de putes, de perduts i de borratxos.

A escasses passes de la Natasha i la Marquesa Miguel Temprano es passeja amb López. Avui han fet torn de matinada a l'espigó i han plegat a mitja tarda i volen celebrar-ho. La calor de l’estiu dibuixa cercles sota les aixelles de  les seves camises de paisà i López busca una mica d'ombra davant la porta del Bodegón. Temprano sap que López vol entrar a fer copes perquè el sol encara brilla i se sent lliure com si la vida fos un etern vermut de diumenge.

-La Manoli està de mal humor i fa molt temps que no faig un clau, López.

-Per què està de mal humor?

Per la meva merda de feina que no em deixa viure. Perquè em vas llençar els prismàtics i em vas deixar el nas fet un cromo i ara fem veure que no ha passat res. Perquè no la deixo dormir quan em desperto de somnis plens de caps i d'algues i de maniquins amb collarets de hawaiana. Perquè la Manoli no té un pèl de tonta i sap que me n'ha passat alguna de molt grossa o que me'n follo una altra o jo què sé. 

-No sé perquè. 

López escura el cigaló i surt a la porta del bar per seguir fumant la seva pipa elctrònica, com si hi hagués cap llei que prohibís fumar-la en espais tancats. 

Estàs a la millor àrea per fotre un polvo. Podries catar alguna de les preciositats que se t’ofereixen. Res de culs de guiris a la platja. Aquí són professionals. No coneixes la Marquesa? -els polis se la miren i ella somriu. 

Nye. 

Tu dius que vols un clau. La Marquesa et pot donar un bon clau, és una bona guarra, creu-m'he, inoblidable. 

A Temprano li desagrada la idea de posar el seu penis en un ampli abocador de semen però va calent i López està animat i li jura que si se'n va amb la Marquesa ell li paga. Accepta l’oferta. Arriba el vespre i s'aixeca un vent plàcid. La Marquesa continua dreta al seu racó, la Natasha es repassa la manicura...

Hakîm

Abans de res us diré que tinc escassa simpatia per la llei atea d’aquestes terres i que els seus guardians disfressats em fan riure. I més Temprano i López, els pallassos de la Marítima. Però un home és un home i cap home no hauria de veure’s rebaixat a aquesta infàmia. Al·là castigui les males pècores infidels i el gos sarnós Ahmed, que escup sobre la seva fe cada minut que passa bressolat per putes cristianes i exhibint el seu cos deformat. 

Vaig sortir a tancar la meva perruqueria. Devien ser les deu. Em disposava a fer l’última oració del dia quan vaig veure la Marquesa parlant amb el jove Temprano. López feia tombs al voltant de la filmoteca per assegurar-se que el seu amic se n'anava amb ella. Tots dos anaven de paisà, però sé que Temprano duia una pistola perquè vaig veure un bony a la cintura del seu abric; m’hi vaig fixar bé. Temprano es va apropar a la puta i va començar a parlar amb ella.

La Marquesa s’emporta Temprano a la “cova”, darrere del Bodegón. Els segueixo amb la vista i els veig entrar al local. La silueta de la Marquesa s’ajup davant del policia i li baixa la cremallera. M’apropo sense que em vegin i sento com la donota li fa una bona mamada. Ella xarrupa i ell gemega com una fera. En qüestió de segons Temprano entra en èxtasi, i llavors sento un esgarip infernal. D’una sola queixalada el membre viril de Temprano passa a ser història. El policia crida com si se li escapés la vida per l’entrecuix i ella se n’aparta amb una rialla sonora. Els udols de l’urbano desperten el barri i López entén que les coses s’han posat lletges i surt de darrere l’edifici. Ahmed surt disparat per la porta petita de la cova, mou les rodes de la cadira a un ritme frenètic i passa per davant meu amb la pistola de Temprano damunt les cames. Una conxorxa d’ell i la Marquesa. En aquest moment apareix López de darrere l'edifici gran i apunta Ahmed, es miren. Un policia i un musulmà invàlid i abominable que van armats i que s’apunten l’un a l’altre. L’urbano dispara a l’aire. Jo tombo la cantonada. No m’interessen els finals d’aquestes històries. Sóc massa vell. 

3. Abandó 

1961 en un sòtan del carrer Robadors.

L'habitació fa pudor d'opi la mama crida jo em tapo amb el coixí blau del sofà blau tinc ganes de sortir a jugar prò em toca estar aquí perquè la mama crida i aquest senyor li passa la pipa i hi ha molt de fum el sostre i les parets estan sempre humides i la mama ja no crida està estirada a l'altre sofà i aquest senyor també està estirat a l'altre sofà i li fica la mà entre les cuixes i li torna a treure la roba la mama sempre va sense roba té els ulls tancats des de fa una estona i jo ploro perquè ningú em fa cas. El senyor és gras pelut prò va ben vestit li diu que la portarà a un lloc millor que no li vol donar calés que el que ella necessita és un paio que la cuidi la mama diu que sí el senyor l'abraça segueixen fumant vaig a l'habitació a dormir amb en Freddy apreto el Freddy que és el meu millor amic contra mi i demà demà s'haurà acabat tot i aniré a l'escola i després jugaré no ha passat res m'adormo. 

L'endemà la policia troba un nen que ha estat tancat en un sòtan del carrer Robadors i se l'emporten a viure amb les germanetes del Raval. Algunes de les criatures que van a parar a la institució reben el nom d'Expósito i viuen una infantesa plena de bolleria industrial i de partits de bàsquet, després creixen i roben entre empentes i amb presses. De vegades espien les monges joves que passen a formar part de les germanetes i els diuen coses obscenes, i sempre que això passa la vella sor Inés els fa dir deu ave-maries i els pica els dits amb la fusta del seu regle llarg i castrador. Els vespres els passen asseguts prop de les cistelles de bàsquet i parlant de quan siguin grans. Un dels xavals els diu als altres que ell de gran serà el rey de la chatarra i que totes les putes del barri li xuparan la polla.