UrbanoTemprano. El perruquer de la fe (I)

Tànger, 1974. 

Hakîm és jove i treballa en una botiga de catifes. Sempre que arriba l'estiu s'escapa  de la botiga del seu oncle i marxa fora de la muralla de la Medina per saltar al mar des de les roques més altes, a trenta metres d'alçada. Els seus amics l'acompanyen i només Ahmed aconsegueix igualar-lo però mai no s'atreveix a llençar-se abans del que ho fa ell. Quan el seu cos impacta contra l'aigua en Hakîm es capbussa i reemergeix ràpid a la superfície. En aquest instant en què el sol li pica el crani i els pulmons se li omplen d'aire ell es fixa en un puntet de terra verda que és Gibraltar a l'altra banda de la frontera i es torna boig d'alegria. Crida i neda una estona i torna a escalar com un mico per les parets verticals que separen el mar de la ciutat. 

Arriba l'hivern a Tànger i el mar es refreda. Hakîm oblida les roques i Gibraltar i es dedica a tallar els cabells del seu oncle a la rebotiga. L'oncle queda satisfet i des de llavors fa seure als clients i els ven catifes mentre Hakîm els afeita i els pentina com sempre ha vist fer a la seva mare. Amb el temps la seva tècnica millora i la botiga de catifes es transforma en perruqueria fins que l'estiu torna a convertir la ciutat en forn i Hakîm torna a la part més alta de la Medina per llençar-se al buit.  Ahmed el segueix per tot arreu fins que un dia se sent més valent del compte i es llença des de la banda més esquerdada del precipici. Tots els amics són allà per aplaudir-lo i Hakîm creu que guanyar-lo per una vegada a la vida a l'Ahmed li sentarà bé i el deixa fer. Prò l'Ahmed cau al buit sense gaire punteria i el seu cos menut i esbelt s'estampa contra una pedra que sobresurt i que li esberla l'esquena. 

Un dia després de l'accident d'Ahmed entra a un local clandestí i coneix una prostituta berber. La veu tota sola amb poca roba i una guitarra de dotze cordes en una sala plena de coixins. S'hi apropa, parlen. Ella ve del desert i ell no entén bé l'àrab que ella parla.  Ella té dos ulls marrons gegants que brillen i dos clotets a les galtes, seu descalça i un xal vermell la cobreix tota com un llençol. Prenen tè a la menta i ell mentre beuen sap que ha trobat aquell no sé què d'angoixa i d'esperança que el rosegava des dels primers pèls púbics de l'adolescència. Hakîm explica als seus amics que s'ha follat un parell de putes i que no ha estat res de l'altre món. L'endemà torna al prostíbul.