El Simonal és un angolès amb les cuixes imponents i les espatlles amples. Té un somriure molt blanc per contrast amb la seva pell molt fosca i unes petites rastes divertides perquè oscil·len sempre en totes direccions. Me'l vaig trobar l'altre dia a la seu de Triodos. Em va somriure i ens vam donar la mà. Li vaig preguntar si seguia amb la música i em va dir que sí. Trobar-lo allà assegut a la sala d'espera de la meva —Triodos, la nostra— banca ètica un dilluns al matí em va fer pensar en el Leandro, que també és alt i fosc i desitjable d'acord amb els cànons de la bellesa multicultural estàndard. Una vegada vaig tenir una aventura amb el Leandro a la biblioteca. Era època d'exàmens.
Amb el Leandro ens vam fer un parell de miradetes per sobre dels apunts i pocs minuts després la seva polla grossa i fosca entrava a la meva boca. Tot va passar a una sala de reunions ridículament petita amb una única taula i hi érem jo i el Leandro mentre un nombre indeterminat d'alumnes de doctorat temptejava d’obrir la porta. Després va haver-hi més encontres precipitats entre nosaltres, i un dia em va dir Tú vas sucia porque tienes dinero. Jo sempre havia pensat que encara que hagués nascut més pobra ara aniria igual de sucia, sobretot si per sucia entenem que no faig olor de cremes lubricants ni de tè chai ni de natilles.
Casa del Leandro està impecable i fa olor de tè chai, de lubricants i de natilles. Els seus vestits són elegants i el seu termo està ple de te chai fins a vessar. Després de fer un polvo prepara un bon esmorzar i et diu princesa —i t'ho diu d'una manera amistosa, com donant per fet que tu saps que ell prepara esmorzars i diu princesa unes tres-centes vegades l'any a ties diferents. Però mentre et diu princesa les altres tres-centes no compten, perquè tu també fas glopades de semen a tort i a dret i no tens cap dret a ficar-te amb la promiscuïtat d'aquest senyoràs.
Encara no fa vint-i-cinc anys el Leandro era un nen que es passejava en pilotes per les favel·les i que anava sucio. Ara és propietari d'un taller de bicis, estudia a la universitat, s'aplica una loció contra la calvície cada matí i sempre que pot posa la seva polla descomunal dintre d'alguna boca. Calvície a banda, el Leandro sap molt bé que té la batalla guanyada i que, fins i tot, si anem una mica més lluny en el seu inconscient, sobre ell recau el pes de dur les regnes del futur en un sentit quasi hegelià, premissa que dicta que els obrers acaben sent amos perquè el contacte amb les penúries de la vida els fa més disciplinats, més forts i més astuts, menys insatisfets i menys somiatruites. Posa'm la polla a la boca, Leandro, fes-me una demostració de justícia històrica. Teva és la venjança per tots els teus avantpassats de totes les races que van ser esclaus primer i homes lliures menyspreats després i que s'han anat barrejat fins a crear-te.
Un dia el Leandro i el Simonal es van conèixer. Va ser en una reunió de parlants de portuguès que es feia en un bar de Bogatell i que agrupava membres de les antigues colònies instal·lats a Barcelona. Comparteixen l'idioma mentre beuen cachassa i caipirinhas al so de bachatas i de la rumba estrambòtica del Manu Chao. El dia que es van conèixer el Simonal i el Leandro estaven prenent alguna cosa junts i parlaven del Brasil i d'Angola, arrasada per moltes petites guerres que són una gran guerra. El Simonal es moria de ganes d'anar al Brasil, però abans volia tornar a veure la família angolesa, i després de dir això li va apretar la bufeta i va anar al lavabo.
El Simonal va obrir la porta del lavabo per rentar-se les mans a la pica i el Leandro l'esperava de genolls. Li va dir que li volia xupar la polla, que era una bona idea. El Simonal clava coces a la pica i li diu porc de merda. O potser no . Potser li va dir “Ho sento però no em ve de gust que em xupis la polla”. Potser el Simonal va sortir emprenyat del lavabo o potser se'l va endur a casa.
Algú de la nostra banca ètica atén el Simonal. Les passions humanes són inextricables. La bragueta del Leandro és inacabable. El millor que hi ha són les cadires plegables.
Amb el Leandro ens vam fer un parell de miradetes per sobre dels apunts i pocs minuts després la seva polla grossa i fosca entrava a la meva boca. Tot va passar a una sala de reunions ridículament petita amb una única taula i hi érem jo i el Leandro mentre un nombre indeterminat d'alumnes de doctorat temptejava d’obrir la porta. Després va haver-hi més encontres precipitats entre nosaltres, i un dia em va dir Tú vas sucia porque tienes dinero. Jo sempre havia pensat que encara que hagués nascut més pobra ara aniria igual de sucia, sobretot si per sucia entenem que no faig olor de cremes lubricants ni de tè chai ni de natilles.
Casa del Leandro està impecable i fa olor de tè chai, de lubricants i de natilles. Els seus vestits són elegants i el seu termo està ple de te chai fins a vessar. Després de fer un polvo prepara un bon esmorzar i et diu princesa —i t'ho diu d'una manera amistosa, com donant per fet que tu saps que ell prepara esmorzars i diu princesa unes tres-centes vegades l'any a ties diferents. Però mentre et diu princesa les altres tres-centes no compten, perquè tu també fas glopades de semen a tort i a dret i no tens cap dret a ficar-te amb la promiscuïtat d'aquest senyoràs.
Encara no fa vint-i-cinc anys el Leandro era un nen que es passejava en pilotes per les favel·les i que anava sucio. Ara és propietari d'un taller de bicis, estudia a la universitat, s'aplica una loció contra la calvície cada matí i sempre que pot posa la seva polla descomunal dintre d'alguna boca. Calvície a banda, el Leandro sap molt bé que té la batalla guanyada i que, fins i tot, si anem una mica més lluny en el seu inconscient, sobre ell recau el pes de dur les regnes del futur en un sentit quasi hegelià, premissa que dicta que els obrers acaben sent amos perquè el contacte amb les penúries de la vida els fa més disciplinats, més forts i més astuts, menys insatisfets i menys somiatruites. Posa'm la polla a la boca, Leandro, fes-me una demostració de justícia històrica. Teva és la venjança per tots els teus avantpassats de totes les races que van ser esclaus primer i homes lliures menyspreats després i que s'han anat barrejat fins a crear-te.
Un dia el Leandro i el Simonal es van conèixer. Va ser en una reunió de parlants de portuguès que es feia en un bar de Bogatell i que agrupava membres de les antigues colònies instal·lats a Barcelona. Comparteixen l'idioma mentre beuen cachassa i caipirinhas al so de bachatas i de la rumba estrambòtica del Manu Chao. El dia que es van conèixer el Simonal i el Leandro estaven prenent alguna cosa junts i parlaven del Brasil i d'Angola, arrasada per moltes petites guerres que són una gran guerra. El Simonal es moria de ganes d'anar al Brasil, però abans volia tornar a veure la família angolesa, i després de dir això li va apretar la bufeta i va anar al lavabo.
El Simonal va obrir la porta del lavabo per rentar-se les mans a la pica i el Leandro l'esperava de genolls. Li va dir que li volia xupar la polla, que era una bona idea. El Simonal clava coces a la pica i li diu porc de merda. O potser no . Potser li va dir “Ho sento però no em ve de gust que em xupis la polla”. Potser el Simonal va sortir emprenyat del lavabo o potser se'l va endur a casa.
Algú de la nostra banca ètica atén el Simonal. Les passions humanes són inextricables. La bragueta del Leandro és inacabable. El millor que hi ha són les cadires plegables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario