Pero mujer...¿Qué haces?
Tio de l'Apm
ESCENA 0
La noia 1 va amb bicicleta. Circula per un passeig elegant
que està envoltat d'una reixa de filferro negre. Hi ha arbres pelats i fa un
dia gris, se sent la música d'un saxo dins la Ciutadella. La noia s'excita amb
la melodia i comença a pedalejar més de pressa, amb el cap als núvols.
ESCENA I
La MariPili espera davant de la porta assegut en una cadira
de plàstic. És un tio gras i corpulent carregat d'arracades i rastes i algunes
extensions de color rosa. La MariPili no pot tolerar la discriminació de gènere
de la qual és víctima, que li impedeix formar part del col·lectiu feminista
no-mixte.Dins de la sala se sent el refilar d'una dona jova revolucionària. La
MariPili esbufega.
Al cor de l'assemblea feminista no-mixta s'hi planifica la
manifestació del 8 de març. Totes estan assegudes al terra, en rotllana. Hi ha
una noia que fa molta estona que parla i que fa tota la pinta d'estar encantada
d'haver-se conegut. És una oradora-política nata, o si més no això és el que
ella pensa. El seu discurs produeix tedi entre totes les assistents però cap
d'elles fa res per contradir-la.
- Si ens impedeixen,
daxo, organitzar-nos en les nostres formes de lluita i les nostres maneres
d'expressió no repressiva dons llavors NO assistirem a l'assemblea mixta per la
preparació de la mani del 8 de març. No hem de deixar que ens cohibeixin ni ens
obliguin ni ens imposin de fer una reunió conjunta si nosaltres no estem
preparades i preferim organitzar-nos només entre nosaltres mateixes. Hi hauria
d'haver, daxo, un debat intern previ a l'assemblea mixta. Mireu, si voleu, jo puc coordinar la
comissió de valoració i fer de moderadora en el debat sobre si hem de
reunir-nos o no amb els col·lectius feministes mixtes. -la perspectiva de
coordinar la comissió de valoració de l'assemblea feminista no-mixta li encén
les galtes de picardia. Mentrestant, un pobre desgraciat amb titola obre la
porta de la sala.
-Perdona, és que estem reunides.
- Venia per participar en les accions del 8 de març.
Totes es miren. Callen. El tio es queda palplantat a la
porta.
-Daxò, aquesta és l'assemblea no mixta de dones del barri de
Tràcia. Encara hem de decidir si acceptem algun home de cara a la, daxo,
organització per a la manifestació del 8 de març. Ho sento.
Tot d'una, la MariPili aprofita que la porta ha quedat
entreoberta i irromp a la sala fent gala d'una agressivitat típicament
patriarcal. La seva entrada es produeix amb una fúria tal que embasteix al
pobre desgraciat que ha picat a la porta i ell i el/la Maripili van a parar a
terra dirigint patades a l'aire i picant a terra amb els punys.
ESCENA II ELOGI DE LA MASCULINITAT REPROBABLE
La noia 2 imagina que s'està en un bar fent de gogo i que fascina una colla de criminals amb els seus moviments. Imagina que és una PUTA SEDUCTORA en els dos sentits que té l'expressió. És un tuguri fosc,i ella balla en una barra d'streaptease. Apareix un grup de criminals de segona. Un d'ells porta gorra, l'altre una bomber, el més elegant ostenta una gavardina i uns ulls blaus sucosos. Llàstima que faci ulleres.I que se li hagi inflat la cara. I que li agradi massa la coca.
- No tio, no haurien d'haver dit re. El Nacho està a la presó per culpa d'aquesta merda de penya. S'ha acabat tio. Estem sols, i si la poli es torna a mirar el puto vídeo de les declaracions a mi i al Cani ens passarà com a tu, Kipe.
-Mola, el talego, tio- el Cani el de la gorra té un somriure groguenc i fàcil.
- Calla, imbècil. Segur que no et molaria el talego. Segur que et cagaries les calcetes, al talego.
- Tio, saps què fan els coloms al camp de batalla? Els coloms arriben fins al final. Envien la carta o el que sigui que han d'enviar a la destinació que cal passi el que passi. A les guerres han salvat vides de mils soldats perquè no els importa una merda morir pel seu objectiu. S'hi deixen les plomes, tio jajaj sents? les plomes tio!
- Què cony dius dels coloms, Kipe? A qui cony li importen els coloms hòstia? - El tio de la gavardina i els ulls blaus sucosos està nerviós i encocat, doblement nerviós. El Cani mai no es fot coca. Tampoc es treu mai la seva gorra, estigui en espais tancats o oberts. S'hi sent còmode, diu, però la realitat és que el Cani necessita d'algun tret distintiu per senitr-se home.
-Weno, no s'està tant malament al talego, tio. Jo tenia ganes d'anar al talego, de veure com són les coses allà dintre. Tinc molts germans allà ara, tio. El Nacho i jo serem germans per sempre.
- Com estava el Nacho quan vas sortir, tio?
...
ESCENA III
Veiem la noia 2 estirada, de cara a la finestra. Es filtra un sol esplèndid. Ella imagina que prepara un cafè i uns ous ferrats a la cuina. Imagina que va al llit i li porta l'esmorzar a ell. S'imagina que ell somriu sense dissimular gens la seva alegria i que tots dos s'abracen amb la certesa que estaran junts per sempre més -que és l'equivalent a un intens període de dos, tres anys a tot estirar. Però que no se'ns encomani el cinisme: deixem que s'abracin i facin sexe amb un amor desbordant sense mirar ni un moment al rellotge.
Tot són imaginacions d'ella, és clar. Continua estirada de
cara a la finestra. Ell s'encén un cigarret i ella engega un blabla superficial
que mai no atacarà l'única cosa important, que és que està deseperada perquè
només sap obrir-se de cames i no de braços. Ell s'aixeca i es vesteix. Callen. Ella li fa
un petó etern a la porta de casa. Ell se'n va i no es diuen res, no es tornaran
a veure.
ESCENA IV. RIDICULITZACIÓ DE LA PATERNITAT RESPONSABLE
Tornem a estar amb la noia 1 de la bicicleta. Pedaleja de
pressa i passa massa a la vora d'un pare atractiu que condueix orgullós el
cotxet de la seva filla. El pare li diu Mira per on vas hòstia. Ella es gira i
li diu: Tranquil, NO li passarà res a la teva nena jajajaja. Ell se sent com
una maruja i queda contrariat i li respon
alguna sentència irada. Mentre això passa ella segueix mirant-se'l a ell en
comptes de mirar cap endavant i cau de la bicicleta, va a parar damunt l'asfalt. Veiem com la noia 1 fa una ganyota dolorosa i ja
no veiem res més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario