Poblenou

Una senyora de setanta anys passeja el seu gos coix una tarda de febrer en una capital de comarca. L'àvia camina a bon pas, té una mà clavada a la cadena de l'animal i l'altra aferrada al coll de l'abric. Es dirigeix a la rotonda del barri del Poblenou. A la rotonda hi ha una terrassa resguardada del vent, un espai creat per un plàstic immens amb forma de tenda de campanya.

En una de les taules hi ha un home gras, calb i fumador de purets marrons. Davant seu s'hi asseu una dona de mitjana edat ni maca ni lletja, potser en part sensual però d'expressió força avorrida de viure i a estones fins i tot cruel. L'àvia fa un toc toc teatral sobre el plàstic que la separa del marit i el seu home se la mira primer sorprès i després emprenyat. Fa dos petons a la dona de mitjana edat i ella i el gos s'enquibeixen com poden a la taula de la parella platònica-adúltera, perquè el gos és un pastor alemany de mida considerable que no està acostumat a les terrassses públiques.

Tres persones fumadores i un gos estan asseguts a la terrassa d'una bar. L'home té una tasseta d'expresso davant, la dona més jove una coca cola i l'àvia només un parell de cigarrets. Vol alguna cosa? No, no prendré res, gràcies. L'avi, l'àvia i la senyora de mitjana edat parlen d'anar a passejar, de la sociabilitat idiota típica de les ciutats de comarca, dels marits (del marit) que no saben fer la O amb un canuto i tenen la barra de no omplir les vides de les dones entre guapes i fastiguejades de viure que s'hi van voler casar tan si com no ara fa uns anys -quan tocava casar-se per sentir que alguna cosa canviava. L'avi no treu els ulls de sobre a la dona de mitjana edat i la dona de mitjana edat sembla mitjanament complaguda de les atencions que rep. L'àvia parla amb el seu gos, recorda en veu alta els temps en què es llevava ben d'hora per anar a vendre tomàquets i se'n fot del vell que es creu un seductor. Al cap d'una estona s'aixeca molt digna i diu adéu-siau a la parella platònica-adúltera per prosseguir el seu camí acompanyada del quisso, que sempre se l'escolta i sempre li és fidel.