La verge de Caravaggio

a Júlia Villalobos

(perquè la competència encén les lletres.

...Oh Temps, oh mar! La cara forma que ens torna amb ton renou bullent. És un inflat cos mort, o hi ha una rara vida d’eternitat, en ella, que ens separa.
Carles Riba

A la plaça de les Glòries hi a un oasi amagat darrere els ponts de formigó armat, una porció d’espai que escapa al control de la planificació urbana. Les males herbes són altes i onegen amb parsimònia;  l’immens aspirador -que aspira alguna cosa incerta i condueix a algun lloc desconegut i profund- es manté altiu, com un motor immòbil. L’aspirador és gegant, i a l’Helena  li evocava una infantesa marcada per les escenes finals dels capítols dels Teletubbies, aquells temps en què feia zàpping mentre anhelava amb impaciència la projecció de Gat i gos. Tothom sap que els teletubbies són avorrits i no agraden a ningú i que, de fet, l’única màgia que se’n desprèn és la del lloc estrambòtic per on caminen, ple d’aspiradors i de turonets encatifats d’una gespa impecable. L’Helena sempre s’estava allà a tocar de Glòries palplantada per agafar l’autobús cap a l’escola, amb la motxilla a l’esquena. Fins que un dia un cotxe es va aturar i el conductor va agafar-la per banda. Mercedes blau, esmòquing  fet a mida,  va aparèixer  fumant un puro gruixut i generador de jeroglífics vaporosos. Humboldt , li va dir que es deia, i la seva cara es difuminava  entre els gasos d’incomptables automòbils. Aquell matí l’Helena va anar-se’n amb el senyor,  arrossegada per uns gestos virils i uns comentaris trivials, per una perspectiva de feina.       

Vergonya és el que sentia, d’entrada; després, a mesura que els dies se succeïen i que la parada a les Glòries es convertia en el seu despatx, l’Helena anava sentint dins seu el foc de l’emancipació. Co-pilotava un cotxe que fins llavors només havia estat real a les pantalles, que mai no es materialitzava en la quotidianitat del seu Singuerlín natal. Es despullava. I com Humboldt n’hi havia d’altres. Eren tres, tres tristes tigres amb corbata. Humboldt, i amb Humboldt García-Vanas, i entre ells Pedro López de Madre. Els tres anaven amb uniforme i amb maletí, els tres eren a la ciutat per un període de temps indeterminat fent negocis poc clars i molt excitants, amb l’ordinador i els telèfons mòbils i les ulleres de sol amunt i avall. Humboldt va ser el primer, l’home del Mercedes i l’esmòquing. Després García-Vanas i finalment López de Madre, d’aspecte canós i reservat. L’Helena els trobava excessivament similars, intercanviables. Les mides també eren equitatives, llargues i primes com un fuet afilat, poc atentes a les exigències clitorianes. Pagaven. Eren polles pagadores, polles nodridores, polles amenaçadores. Se l’enduien de bon matí –els homes, no les polles- i anaven a l’escullera de la Marbella. De vegades venia Humboldt sol, de vegades la recollia algun dels altres, però els procediments eren sempre els mateixos.  Una mamadeta entre les pedres i l’enrenou de les ones, una mica d’herba abans de reunir-se amb qui sap quins altres senyors per fer qui sap quins negocis. Gitana, li deien. I grapejaven i embrutaven els seus llargs cabells negres, el seu cos adolescent que anunciava un floriment esponerós. Ella es quedava quieta escoltant les onades fins que, sempre al cap d’una estona, li donaven quatre xavos i marxaven amb el cotxe. No parlava gaire amb ells perquè tot es limitava a un tràmit eròtic, al procediment indiferent d’unes pràctiques remunerades.   

Platja, la visió d’un cadàver. Helena López flota amb el ventre inflat de la verge de Caravaggio. La verge-puta, l’escàndol de l’analogia. I a la Plaça de les Glòries, entre l’aspirador i la parada d’autobús, alguns testimonis asseguren haver-la vista, reconeixen el seu rostre a les fotografies. Cap rastre de penetració de cap tipus, cap ferida fraudulenta. Només les rascades ocasionades per les roques, per l’anar i venir de l’aigua contra l’escullera; i això que va caure a ple dia. Ningú no la va veure ofegant-se,  ningú no havia trobat el seu cos intacte fins avui, després de dues setmanes de morta.