Interior del Club marítim
Expósito balanceja el seu cos gros a la cadira del seu despatx i mira el mar des de la finestra. El mar el calma com el calmen els havanos i les veles i l'olor del cuir.
- No hi ha cas, no existeixen les putes desaparegudes. - esclafa el puro contra un cendrer de vidre massís i l'olor de la cendra i del tabac refredat omple la sala. A Expósito li tremola el pols, Temprano se n'adona. - Heu fet bé de retenir Ahmed, us heu comportat com dos agents de primera categoria i com dos homes dignes. Estic orgullós de vosaltres.
López treu pit i dibuixa una rialla de felicitat obscena. Temprano no para de fixar-se en el pols d'Expósito i li pregunta que quin és el sentit del tiroteig, li pregunta si realment no sap res de totes les putes que Ahmed diu que ha perdut pel camí al llarg de dues dècades. Li pregunta per què sembla que ningú no en sàpiga res.
-Si voleu fer de detectius haureu d'anar-vos-en a alguna altra banda. Investigueu per exemple perquè les guiris sueques són més amables que les italianes. Investigueu perquè els culs de les franceses són millors que els de les espanyoles, investigueu el que us doni la gana prò oblideu-vos del moro i de les seves històries de putes perdudes.
La ira d'Expósito fa que Temprano se senti com un cretí de la mida d'una puça. Els dos agents tornen al seu lloc de treball de cara l'espigó. Cauen gotes sobre el vidre davanter del cotxe de la policia marítima de Barcelona. López està taciturn i Temprano calla, esbufega de dolor o de molèstia només de tant en tant, s'incorpora del seient i es col·loca bé els pantalons que se li claven a l'entrecuix convalescent.
-Marquesa. És una mala puta que m'ha esquinçat la polla i el moro va i li diu Marquesa, la meva Marquesa.
-Creu-me que mereix el seu nom. Prò ja has sentit Expósito. Oblida't del moro. La nostra feina és agafar la xusma pel coll i arraconar-la perquè la ciutat sigui un lloc millor, sense putes ni mandrosos.
-Tu em vas fer anar de putes, López.
López se'l mira a la cara i engega el motor del cotxe.
- Ho vaig fer per ajudar-te, ets un desagraït de merda.
Condueixen en silenci prò dins el cap de Temprano sona una melodia frenètica. La ciutat i la carretera estan en calma prò Temprano està inquiet. No pot passar-se la vida oblidant els caps que va veure a l'espigó i oblidant el que ha dit Ahmed i adorant Expósito. Expósito no es un policia, Expósito no es cap heroi de la justícia. Expósito mana per sobre de tots i l'odia a ell, al criminòleg i guàrdia de la marítima Miguel Temprano Botijo. Al cap d'una setmana acusen Ahmed d'atemptat contra l'autoritat, el condemnen a podrir-se en un racó de Quatre Camins i es tanca el cas.
La Manoli insisteix que vol ser mare prò Temprano té una ferida delatora de les dents de la Marquesa al prepuci. La seva vida és un remolí de desgràcies sense fons. No s'atreveix a mirar als ulls a la Manoli, té insomni i li vénen al cap maniquins de dona amb collarets de hawaiana. Cada nit fa l'amor amb éssers amorfs que reclamen la seva ajuda; cada matí odia López una mica més. Els diumenges a la tarda es tanca al despatx de casa per veure capítols de Starsky i Hutch. La Manoli el va empènyer a fer opos per entrar a la Marítima, li va dir ja et buscaràs alguna cosa millor, de moment accepta, jo estic orgullosa de tu, per mi tu ets el millor policia antidroga del món -encara que medeixis un metre seixanta-cinc i que faci mitja vida que ens coneixem i que sé que ets somiador i poc emprenedor i que sempre vas més calent del compte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario