Hassanna Aalia és el jove activista de Sàhara Occidental que ha estat condemnat a cadena perpètua pel govern del Marroc. L'any 2012 va demanar asil a Espanya. Avui 27 de març del 2015 encara deu ser per la ciutat comtal. Mentrestant, a l'hospital penitenciari de Terrassa hi ha José Antúnez Becerra, que porta tota la vida adulta a Brians II i que fa més de dos mesos que no menja.
25 de març del 2015 a la Fedecat (seu de les organitzacions per la justícia global), al barri del Raval de Barcelona. S'aixeca un diputat d'Esquerra Republicana, excusa una altra diputada d'ERC que havia d'assistir a la sala però que no ha pogut fer-ho a causa de l'accident aeri de GermanWings. Parla amb eloqüència sobre les llibertats i la germanor entre Catalunya i el Sàhara Occidental, les càmeres l'enfoquen i ell s'asseu, alguns l'aplaudeixen. Es fa un silenci que és breu peruè ben aviat s'alça un altre home per explicar a l'audiència que ell escriu en un diari de províncies que és fantàstic perquè li deixen publicar el que vol sense canviar-li ni una coma. Minuts més tard, una dona de mitjana edat amb els cabells de color lila i cabassos d'energia positiva agafa el micròfon per fer-nos saber amb veu estrident que ella és internacionalista i que tant com a indivídua com a diputada d'ICV dóna suport a la causa del Hassanna i a la llibertat del poble sahrauí. Diu que sempre ho ha fet i sempre ho farà. Una altra dona aprofita per subratllar el fet que "altres" partits polítics catalans han anat variant d'opinió respecte el tema del suport als drets del poble sahrauí i que això s'hauria de tenir en compte. S'alça una militant menuda de les llistes del PSC i declara en veu un pèl baixa que tant el PSC com el PSOE estan a favor del dret d'asil del Hassanna -diria el mateix, si els socialistes governessin a Catalunya o a Espanya?
Es parla de com de dolents en general són els membres de CiU en comparació a la resta de partits que han donat suport íntegre al cas, des de la CUP fins a Ciutadans. Mentrestant en Hassanna somriu esgotat, porta hores en dansa i un parell de mesos anant de mitjà en mitjà per tot l'estat. Però no sembla importar-li que tothom vulgui fer-se fotografies amb ell, els sahrauís que han vingut a veure'l però sobretot la diputada d'ICV dels cabell liles, la diputada del PSC, el diputat d'ERC. S'acaba la roda de premsa.
__________________________________
José Antúnez Becerra va ingressar a la presó quan tenia una vintena d'anys, poc abans de la Transició. Porta 65 dies en vaga de fam i 6 més en vaga de set. Va ser membre de la COPEL (Coordinadora de Presos Espanyols en Lluita), fundada l'any 76 a la presó de Carabanchel i inspirada en el Groupe d'information sur les prisons creat l'any 71 per l'intel·lectual francès Michel Foucault. Al llarg de les seves gairebé quatre dècades com a pres, Antúnez Becerra també va formar part de la campanya Cárcel=Tortura, i l'any 2004 va patir un allargament de dinou anys de condemna arrel de la seva participació activa al motí de Quatre Camins.
Té vora seixanta anys i si l'actitud de les autoritats no canvia, José Antúnez Becerra haurà de quedar-se a Brians II fins l'any 2029 o morir a l'Hospital Penitenciari de Terrassa. De moment l'Administració no ha reobert el seu cas ni s'ha posat en contacte amb ell, el Director General de Centres Penitenciaris Pere Soler segueix sense agafar el telèfon a ningú. El mateix Pere Soler no va permetre la visita de dos defensors pels drets humans dels presos que van sol·licitar veure'l. A aquestes alçades, Antúnez Becerra prefereix morir a tenir una vida sense expectatives reals de llibertat ni permissos per sortir. Fins fa poques hores (27 de març a les 16.03 de la tarda) el pres perdia un quilo per dia i no tolerava ni l'aigua; avui la Conxi, amiga filla o dona d'ell, ho desconec, ha assegurat via Facebook que el pres es troba en una relativa millor condició de salut. Amb tot, la seva cadena perpètua encoberta -a Espanya se suposa que no existeix la cadena perpètua- està sent ignorada per les personalitats dels partits polítics. És cert que hi ha una espurna de claror per José Antúnez: quatre persones del Síndic de Greuges l'han anat a veure (27 de març), entre ells el Defensor del poble de Catalunya; tambó ho han fet tres congressistes.
Però no sé on deuen ser, la diputada dels cabells liles i la del PSC, la que "no havia canviat mai de bàndol" i el d'ERC. Tot i que la cadena perpètua encoberta està passant ara i aquí a les rodalies de Barcelona, i tot i que hi ha diputats d'ara i d'aquí que se senten d'esquerres o que se sentien d'esquerres quan eren joves i ara segueixen l'inèrcia, no n'hi ha ni un de sol que corri a fer-se fotos amb Antúnez Becerra. Potser perquè no és cap sahrauí exòtic ni és una jove promesa de la ciència política. I perquè els únics que li donen suport a banda de familiars i amics són anarquistes: el missatge Abajo los muros de las prisiones té poc èxit més enllà del ghetto, i el ghetto de vegades és inconstant. A més, dit sigui de passada, els anarquistes no voten.
No hay comentarios:
Publicar un comentario