Karate Kid Besòs

Era amic del meu pare quan eren joves al Besòs, els dos feien karate. Era molt moreno i semblava gitano però era paio i sempre es barallava amb els gitanos que al barri eren majoria. La primera vegada que mon pare el va portar a karate i el sensei el va veure li va dir que tenia un suke admirable i que havia d'aprofitar-ho perquè un cop net i un retrocés com el del seu puny no es veia gaire sovint. Guiat pel mestre va enfrontar-se en combat amb un cinturó marró. No sabia res de les regles del joc però va alçar el braç amb la força i la precisió adequades i va colpejar l'altre al pit amb l'energia neta d'atac i de retrocés del seu suke i el va fer caure rodó.


Una vegada un dels gitanos el va ofendre i ell va obrir-li la boca amb una mà i amb l'altra el va agafar per la nuca com si fos un cadell de gatet i va fer repicar la mandíbula oberta del gitano indefens repetides vegades sobre una vorera de ciment. Parlaven de futbol i bevien cerveses, amb el meu pare, es veien de tant en tant. A un gitano que se li va posar més xulo del compte va llençar-li una estufa plena de brases, d'aquestes estufes de brases velles que es veien al Besòs a finals dels setanta, el gitano bramava i la seva pell deu recordar aquella tarda encara ara.


El tio sempre estava ficat amb problemes de drogues i de baralles amb tothom, gitanos o moros, catalans o de Castella la Manxa, li era igual. Un dia va començar a anar de putes de forma compulsiva fins que va acabar treballant per elles, les protegia dels que eren com ell. Punxava els culs dels clients amb la navalla i així els  que no pagaven s'animaven a pagar i els que es portaven malament amb les putes l'endemà els enviaven rams de roses a casa. Van passar els anys, els meus pares van tenir crisis perquè el meu pare és gelós i viu tancat en si mateix, ma mare el va deixar després d'anys de moltes baralles. Temps més tard ell va perdre's una noia argentina jove i preciosa que també feia karate i que es volia casar amb ell i formar una família. El meu pare s'alimenta de rencor i ni oblida ni perdona la meva mare, encara avui després de vint-i-cinc anys de separació recorda amb odi com ella es menjava les galetes de xocolata i deixava la resta dintre la capsa.


Ara tots ens hem fet grans, ma mare ha trobat un altre home i el meu pare viu sol. Després de vint anys de no saber res del karateka-paio-matagitanos, una tarda mon pare va veure el que havia estat el seu amic en un portal qualsevol a la zona franca. Diu que duia una barba llarga i que estava assegut a terra entre cartrons. Que no el va voler saludar perquè qui sap si el vagabund el reconeixeria, que ells dos ja no tenen res més a dir-se.