Ciutat vella és cosa sèria (II)

Tot continua sent real com la misèria de Ciutat Vella. Però he canviat els noms de les protagonistes

B. té vint-i-tres anys i camina descalça per Ciutat Vella. Té els cabells atzabeja agafats en una cua i es balanceja al ritme de les balades que ella mateixa improvisa mig en castellà mig en búlgar o en romanès, perquè B. tan aviat diu que ve de l'Índia com que és búlgara com que ve de Romania. Però tots sabem que, igual que l'orquestreta de senyors bruns i alegres que carreguen i toquen acordions violins i clarinet, B és gitana de pell i d'ànima. De vegades brama com una nena i altres vegades s'asseu al banc fastiguejada amb el cartró que fa servir per demanar caritat entre les cames; aleshores es queixa que li fa molt de mal la gola, que els guiris no li donen diners perquè són uns merdes i em diu que per favor li faci un poquito de cortado.

Quan em veu em diu Mami i m'abraça, sovint m'exigeix un got d'aigua calenta regada amb llimona per calmar el seu coll cantaire. L'altre dia em va oferir un cigarret i vam fumar juntes assegudes al banc perquè no hi havia feina; em va preguntar que quin xampú feia servir pel cabell, Muy largo, muy bonito. Ella també és bonica i dorm al carrer al costat del seu pare, que és un home menut i fosc que es desplaça en cadira de rodes. Sé que la B. va tenir un fill i que l'hi van prendre perquè no sabria cuidar-lo, hi ha articles que ho expliquen als diaris, hi ha fotos d'ella amb un bebè als braços. Però quan li pregunto per l'embaràs i pel nen ella calla i no sembla commoguda, només diu que no ha tingut fills perquè tenir-ne li perjudicaria l'esquena. Així acaba la nostra conversa, i ella mentre s'allunya interpreta No one d'Alicia Keys, fins una altra. 

B. retratada per Raimon Bolívar 

Dues dones de mitjana edat seuen en tamborets a la barra d'un bar de Santa Maria del Mar. Als miralls del local, l'església es reflecteix de nit i de dia. Una d'elles és clienta habitual i té una llista de deutes; l'altra té els peus dins d'uns talons afilats i ha vingut de França per fer un encàrrec a Barcelona. La clienta habitual va néixer a Castella, té una filla i un gust innegable pel vi, pels xupitos i per la marihuana, a més de les dents grogues, la cara arrugada i el cos escardalenc; es dedica a vendre antiquaris per les fires els diumenges que fa sol i quan cau la tarda del setè dia ella i el seu soci que a més de soci potser també és maromo vénen al bar a celebrar-ho amb forquilla. Però avui no hi ha mercat i la francesa ha tornat a la ciutat després de molt de temps i les dues parlen i beuen el Rioja vermell de patacada del bar de sempre. La francesa té un marit, dos gossos, una feina creativa i una filla preciosa; a més, té l'habilitat d'agombolar amb els gestos i amb la mirada María la castissa-catalana, que fa dues copes que gairebé no vocalitza. La francesa assenteix i la María oscil·la sense voler el tors de banda a banda, precària damunt del tamboret.

La castissa li parla del somni de fer augmentar les vendes de la fira, que és com un conte de la lletera d'aquests que gairebé no ens atrevim a verbalitzar en veu alta, i la francesa somriu comprensiva però en realitat pensa en la seva casa unifamiliar de la Rochelle i en la rebuda que li faran els seus dos pastors alemanys quan sentin el seu tot terreny negre que trepitja la grava pròpia del santuari de pau i d'amor que és casa seva. Quan arribi també retrobarà un marit proactiu amb els cabells grisos com George Clooney, viril i sensible, amorós però autònom. Estimat encara malgrat el baf que deixen els anys. La castissa-catalana fa poc que ha passat per la perruqueria i el vidre del local que ho reflecteix tot també reflecteix uns cabells curts acabats de tenyir i ordenats com mai —malgrat les arrugues, l'excés del vi, el punt obscè de l'esperança fràgil. 

La francesa s'acomiada amb la mà alçada i de fons se sent la veu rogallosa de la María com un eco que diu Si quieres mañana nos vemos de nuevo aquí, charlamos más... Però la francesa guapa sent que ja ha fet la seva feina i marxa. Se sent el cloc-cloc dels seus talons, i em penso que ella pensa en els gossos,en el marit, en la filla i en el tot terreny sobre la grava.