Les coses que aprenem

Cal esforçar-se

Cal ser creatiu però sobretot cal saber fer el que ens manen quan el qui ens ho mana ens paga -o ens firma un contracte de pràctiques irrisòries no remunerades però encaminades a trobar una feina bonica algun dia.

Cal fer esport sense ser excessivament competitiu i cal evitar barallar-se amb la resta de nedadors amateurs i mig professionals de les piscines públiques quan xoquem cranialment amb ells dins la trajectòria d'un mateix carril.

Cal ser bons cuiners/cuineres i fer plats saludables i alhora sovint elaborats perquè el mateix "elaborar" és curatiu en si mateix i ens permet alliberar-nos de les presses del dia dia etcètera.

Cal ordenar i orejar l'habitació de forma regular i netejar els plats que fem servir després de cuinar. Ocasionalment també cal untar els fogons de líquid desengreixant perquè la majoria de companys de pis això ho passen per alt, mentre les olles estiguin netes al seu lloc els és indiferent que el fogó principal estigui encerclat d'una crosta marronosa que s'eixampla i els orígens específics de la qual són en certa manera misteriosos.

Cal evitar anar al Mercadona i cal anar a la botiga de fruites i verdures amb hort propi. Cal anar a reciclar menjar a les 9 al caprabo però de fet millor si es fa a la plaça i acompanyat/da d'un grup de militants de l'ecologisme o de la revolució social i política. Cal comprar el peix fresc a la plaça perquè el del Mercadona està "fresc" però és capitalista despòtic i ve de l'Atlàntic Nord -la qual cosa implica que els cadàvers de peixos fa com a mínim dotze hores que estan "frescos" ananat amunt i avall de vaixells de càrrega i descàrrega. En realitat cal ser vegeterià/vegeteriana. Però cal considerar que si som vegeterians/vegetarianes en el fons som hipòcrites perquè tolerem l'explotació de les gallines ponedores i de les vaques lleteres, condemnades a que els ragin uns vint litres de líquid de les mamelles cada dia. Cal ser ovolacteovegeterià i cal evitar la cursileria de dir-n'hi així. Cal saber dir-n'hi vegan@. (((cal fer ús dels pronoms febles però cal evitar que cada cop que escrivim el lector topi amb un reguitzell de lletres combinades de forma impossible i poc realista (vegi's l'exemple"dir-n'hi", és clar que mestres filòlegs discreparan del meu argument i acte seguit em convenceran que és just i necessari emprar com més pronomes febles millor -perquè enforteixen la prosa))).

Cal fer-se de la banca ètica i acte seguit cal flagelar-se perquè segur que no és ètica del tot. Segur que algunes de les associacions de nens orfes que patrocina són en realitat centres terribles on els nens són castigats a berenar sempre bollicaos i a començar a fumar porros als dotze anys.

 Per qüesitons d'higene psicològica, cal fantasiejar un nombre estrictament limitat de minuts al dia -i no em referiexo a somniar un món nou, que això cal fer-ho sempre amb diligència i un toc d'escepticisme-, parlo de fantasiejar que un/a li dedica cançons d'amor o de punyent frustració amb veu impostada a la persona estimada i davant d'un públic convuls que no pot fer més sinó rendir-se a la suposadament poderosa i artística sentimentalitat del/ de la fantasiejant.

Cal estimar-se a un mateix i que tot sigui perfecte dins el nostre interior abans d'iniciar una relació sentimental. Cal evitar que en aquest procés de creixement emocional un/a mateix/a es converteixi en la PERSONA ESTIMADA i acabi vivint envoltada de gats.  Cal evitar tenir res en contra de la gent que viu envoltada de gats. Però sobretot cal evitar dir res en contra de la gent que viu envoltada i dedicada als gossos. Cal evitar riure's del seu dol quan el gos mor a causa d'una estranya malaltia cardiovascular que li ha eixamplat el cor de forma letal i  mai no s'han de fer bromes respecte al "gran cor" que tenia el gos en qüestió.

Cal triar una vocació professional. Cal lluitar pel que volem i cal acceptar que el més probable és que el que volem volem no vindrà i que tot i així haurem de mirar de ser feliços el màxim de temps possible perquè la vida és curta i amb sort els últims capítols els passarem en un geriàtric. 

Cal inventar-se la felicitat perquè no acostuma a venir sola. I si t'amputen les dues cames i els dos braços, també. I a més cal fer-ho sense fer ús de drogues -a banda de l'alcohol, que si un/a  sap dur el mal alè i  la borratxera amb elegància no és cosa mal vista.

Cal esforçar-se un cop més.